Recordant Aaron Swartz i el «Guerilla Open Access Manifesto»

    1423
    Aaron H. Swartz (Chicago, 8 de novembre de 1986 – Nova York, 11 de gener de 2013) va ser un programador informàtic, escriptor i activista hacker. Va morir amb 26 anys, quan es va «suïcidar» després d’haver estat perseguit i denunciat per l’FBI i haver de fer front a una possible condemna a 35 anys de presó per haver intentat alliberar una gran quantitat de coneixement científic perquè fos de lliure accés per a la humanitat. La seva talentosa activitat va caracteritzar tot allò en que va participar en la seva curta vida.

     

    Ja als 14 anys Swartz va participar en el disseny de l’especificació RSS 1.0 i va desenvolupar el framework web.py, a més de l’arquitectura de l’Open Library. També, va fundar l’empresa Infogami, que es va fusionar amb Reddit, i va ser un destacat col·laborar de Creative Commons.

    Aaron va ser un promiment activista pel lliure accés al coneixement i la defensa d’internet, així va fundar Watchdog.net i cofundar el grup Demand Progress (conegut per la seva campanya en contra de la llei SOPA [Stop Online Piracy Act]), llei que van conseguir aturar, entre d’altres gràcies a l’entregada dinamització d’Aaron, el qual a a més va col·laborar amb diversos grups activistes com Rootstrikers i Avaaz.

    El 6 de gener de 2011, Swartz va ser detingut en relació amb la descàrrega sistemàtica d’articles de revistes acadèmiques de JSTOR (un porta web de revistes científiques en actiu des de 1995, concebut com un servei de consulta en línia per a biblioteques, especialment universitàries) , que es va convertir en objecte d’una investigació federal. Swartz era absolutament contrari que JSTOR cobrés per accedir als articles, i que, en lloc de compensar els autors, compensés els editors.

    Després de no trobar una sortida satisfactoria a la persecució legal que sofria, L’11 de gener de 2013 Swartz va ser trobat penjat al seu apartament a Brooklyn. L’impacte de la seva mort va ser molts gran, especialment a nordamèrica, fins al punt que molts científics han decidit fer acció directa i desobedient alliberant el seu propi material, i també alguns activistes informàtics van saber reproduir i reivindicar accions d’alliberament científic com les que havien posat la força repressiva sobre l’Aaron Swartz.

    6 mesos després de la seva mort la pressió social va forçar l’alliberament de l’arxiu policial de l’investigació sobre Aaron on es va descobrir que aquests començaven a partir de la publicació del manifest “Guerilla Open Access Manifesto” l’any 2008 amb la signatura d’Aaron Swartz i al qual de manera pòstuma com a Radi.ms ens adherim plenament.

    El manifest es una contundent defensa de l’acció directa com a forma d’alliberar, en benefici de la humanitat, el coneixement que ha estat privatitzat, i en ocasions directament robat per les élits económiques d’aquest món.

    Serveixi la seva redifusió, com un petit homentatge al company Aaron. En l’aniversari de la seva designació per l’Internet Hall of fame, trobem oportú que sigui recordat també pel seu llegat com activista.

    Enllaços:

    Web d’Aaron Swartz.
    Aaron Swartz a la Viquipèdia.
    Memorial permanent sobre Aaron Swartz.
    Com honorar Aaron Swartz.

    Documental sobre Aaron Swartz:


    archive.org/details/TheInternetsOwnBoyTheStoryOfAaronSwartz

     

    Guerilla Open Access Manifesto

    La informació és poder. Però, com amb tots els poders, n’hi ha que volen quedar-se’l per a ells. Tot el patrimoni científic i cultural del món, publicat al llarg dels segles en llibres i periòdics encara és digitalitzat i servat per un grapat de corporacions privades. Voleu llegir les publicacions sobre els descobriments més famosos de la ciència? Llavors, haureu de pagar grans quantitats a editorials com Reed Elsevier.

    N’hi ha que lluiten per canviar això. El Moviment per l’Accés Lliure ha lluitat coratjosament perquè els científics no apliquin drets d’autor i, en canvi, publiquin els seus treballs a Internet sota condicions que permetin d’accedir-hi tothom. Però, fins i tot en el millor dels casos, la seva tasca només afectarà coses que es publiquin en el futur. La resta, tot el que s’hagi publicat fins ara, ho haurem perdut.

    Aquest és un preu massa alt per pagar-lo. Obligar els acadèmics a pagar diners per poder llegir la feina dels seus col·legues Digitalitzar llibreries senceres, però permetre que només les puguin llegir els treballadors de Google? Abastir d’articles científics les elits acadèmiques del primer món però privar-ne l’accés als infants del sud? És indignant i inacceptable.

    «Hi estic d’acord«, diran molts, «però què hi podem fer?. Les companyies posseeixen els drets d’autor, guanyen molts diners a l’hora de cobrar per l’accés i tot és perfectament legal —no podem fer res per aturar-les.» Tanmateix, sí que hi podem fer coses, com les que ja es fan: podem contraatacar.

    Tots els qui tingueu accés a aquests recursos —estudiants, bibliotecaris, científics— teniu un privilegi. Podeu nodrir-vos d’aquest banquet de coneixements mentre la resta del món n’és privat. Teniu el deure de compartir-ho amb el món. Heu de compartir claus d’accés amb companys i emplenar sol·licituds de descàrrega per als amics.

    Mentrestant, aquells qui han estat exclosos no romanen quiets. S’endinsen per les escletxes i salten les tanques, alliberen la informació retinguda per les editorials i la comparteixen amb els amics.

    Però, tota aquesta acció té lloc dins l’obscuritat, amagada sota terra. En diuen robatori o pirateria, com si compartir la riquesa del coneixement fora l’equivalent moral a saquejar un vaixell i assassinar-ne la tripulació. Tanmateix, compartir no és immoral —ans al contrari, és un imperatiu moral. Només els qui estan encegats per la cobdícia no permetrien fer una còpia a un amic.

    Les grans corporacions, evidentment, estan encegades per la cobdícia. Les lleis sota les quals operen ho requereixen —els seus accionistes es rebel·larien si fora menys que això. I els polítics que han comprat els donen suport i fan lleis que els donen el poder exclusiu per decidir qui pot fer còpies.

    No hi ha justícia si es fa cas a lleis que no són justes. És el moment d’entrar en la llum i, al través de l’enorme tradició de la desobediència civil, declarar la nostra oposició a aquest robatori privat de cultura pública.

    Nosaltres necessitem obtenir informació, independentment d’on romangui emmagatzemada, fer les nostres còpies i compartir-les amb el món. Nosaltres necessitem obtenir material que estigui fora del copyright i afegir-lo a l’arxiu.

    Nosaltres necessitem comprar bases de dades secretes i posar-les a la Web. Nosaltres necessitem descarregar revistes científiques i carregar-les a les xarxes d’intercanvi d’arxius. Nosaltres hem de lluitar a favor del Moviment per l’Accés Lliure.

    Amb prou persones com nosaltres arreu del món, no solament enviarem un ferm missatge contra la privatització del saber, siinó que la convertirem en cosa del passat.

    T’hi apuntes?

    Aaron Swartz
    Juliol de 2008, Eremo, Itàlia

    cartelaaronok

    Share Button
    Download PDF

    NO HI HA COMENTARIS

    Publica una resposta