Can Vies: de la resistència a la reconstrucció

    1150
    Un intent de desallotjament, una setmana de resistència i una experiència de reconstrucció són les darreres notícies del Centre Social Autogestionat Can Vies, al barri de Sants de Barcelona. Darrera aquests fets recents trobem 17 anys d’història d’un espai social okupat i autogestionat, però també la història d’un barri autoorganitzat, de veïns i veïnes solidaris, i de ciutats i pobles que veuen en el model de Can Vies una altra forma de fer comunitat.

     

    Can Vies es troba al barri de Sants, tradicionalment obrer i amb un important paper dels moviments veïnals i socials, que es resisteix al procés d’elitització que està afectant a tants altres barris, en el marc d’un projecte de ciutat orientat cap a l’exterior, els grans capitals i el turisme.

    Can Vies es va okupar el 10 de maig de 1997, en un context de creixement exponencial del preu de l’habitatge, en ple auge de la bombolla immobiliària, l’especulació urbanística, la ressaca de les Olimpíades i l’inici del procés de reestructuració de la ciutat, amb una intervenció directa del capital en la definició de les polítiques urbanes i del marketing del que s’ha anomenat “Marca Barcelona”. Can Vies naixia, juntament amb altres centres socials okupats a la ciutat, com a contraposició a aquest model, denúncia a l’especulació, i com a resposta a la falta d’espais on fer activitats de caràcter polític, social i cultural.

    Foto: Otto Normalverbraucher  - "Barcelona okupa Can Vies" - CC-BY-SA-2.0

    Foto: Otto Normalverbraucher – “Barcelona okupa Can Vies” – CC-BY-SA-2.0

    Durant 17 anys ha acollit molts col·lectius polítics, socials i culturals (de comunicació popular La Burxa, feministes, local d’assaig, Colla Bastonera, Jóvens de les Terres de l’Ebre…). Ha estat un espai d’aprenentatge pels i les joves, i ha viscut un relleu intergeneracional que ha fet que siguin moltes les persones que hagin participat i sentit propi aquest espai al llarg de la seva vida.

    Durant tot aquest temps, Can Vies ha estat llavor i node de projectes que han permès estendre el model de cooperació social al barri i a fora. Ha nascut una xarxa de col·lectius, que s’aplega a l’Assemblea de Barri de Sants, i que estén l’autogestió a les diferents esferes de la vida; projectes com la Cooperativa Autogestionària Ciutat Invisible, Can Batlló, – un espai veïnal, comunitari i intergeneracional autogestionat -, les cooperatives de consum, la xarxa d’intercanvi, les Festes Majors Alternatives, i moltes altres iniciatives.

     

    Setmana de lluita i de solidaritat

    El dilluns 26 de maig, l’Ajuntament de Barcelona – accionista majoritari de Transports Metropolitans de Barcelona, propietari de l’edifici – va voler acabar amb Can Vies, com ha fet amb tants altres espais alliberats, per la via de la força, després d’anys de pressió judicial i d’un procés de negociació que membres de Can Vies han qualificat de farsa, en el que l’Ajuntament “ha incomplet en repetides ocasions els seus compromisos, no ha respost a les demandes plantejades i ha mentit en diversos aspectes, com comprometre’s a gestionar la suspensió del desallotjament”.

    [vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_images_carousel images=”71358,71355,71361,71368″ onclick=”link_image” custom_links_target=”_self” mode=”horizontal” speed=”3000″ slides_per_view=”1″ autoplay=”yes” wrap=”yes” img_size=”746 px”][/vc_column][/vc_row]

    Però les furgones d’antidisturbis i les excavadores es van trobar amb el rebuig popular. El desallotjament de Can Vies significava molt més que enderrocar una casa okupada, era un atac a un model de fer comunitat des de la horitzontalitat i la cooperació social. I és que Can Vies compta amb el suport de més de 200 entitats – que formen la Plataforma de Suport- , gran part del veïnat i moltes persones i col·lectius d’arreu. Els dies posteriors es va demostrar.

    En un dia es van convocar més de 40 concentracions o manifestacions de suport, el que mostra la potencia dels llaços d’afinitat i de les xarxes de suport mutu que s’han teixit els darrers anys.

    La defensa de Can Vies va despertar la solidaritat de nombrosos barris i pobles, no només de Barcelona, si no de tots els Països Catalans i d’arreu de l’Estat. En un dia es van convocar més de 40 concentracions o manifestacions de suport, el que mostra la potencia dels llaços d’afinitat i de les xarxes de suport mutu que s’han teixit els darrers anys.

    La defensa de Can Vies va esdevenir en una setmana de lluita al carrer, amb espai per a tothom, des de les cassolades, a les manifestacions, les marxes dels barris, els disturbis a Sants i a tota la ciutat, amb la imatge de l’excavadora que havia tirat a terra part de l’edifici cremada. Feia temps que no es veien a Barcelona respostes tant massives i contundents als atacs contra espais autogestionats. Can Vies va ser l’espurna que va encendre la flama, que va portar el malestar social al carrer, que va posar en entredit el model de ciutat, la retallada de drets i serveis, la prepotència del poder i la deslegitimitat de les institucions.

    La repressió també va ser dura, a nivell de ferits, alguns greus, desenes de detencions i dues persones empresonades – ara ja en llibertat- , i el que està venint i ha de venir, amb noves detencions aquest mes de juliol. La solidaritat, però, segueix en alça, i a cada detenció, noves protestes i concentracions de suport.

     

    Un projecte col·lectiu d’autoorganització

    Dissabte 24 de maig va ser un altre punt d’inflexió en la història de Can Vies. Començava la reconstrucció. Centenars de persones es van aplegar per treure les primeres runes i portar les sobrants a la porta del Districte de Sants-Montjuïc, en una acció simbòlica que recordava al Districte que, a partir d’ara, des de les seves runes, naixia de nou Can Vies, autogestionat, del veïnat, amb els nostres propis mitjans.

    Reconstruir Can Vies és més que reconstruir un espai físic; és enfortir i avançar en un model de barri que s’autogestiona.

    A partir d’aleshores es va engegar tota la maquinària popular: les assemblees obertes, amb una àmplia participació del veïnat, perquè cal reconstruir les parets, però també el projecte, els nous usos que tindrà l’espai reconstruït; les comissions de treball; les caloroses jornades de feina; i el micromecenatge col·lectiu, a través de la plataforma Verkami, per aconseguir el finançament necessari per tirar endavant les obres i fer front, també, a les despeses repressives.

    Les obres avancen: s’ha retirat la runa, s’ha habilitat una plaça on s’hi fan activitats i es celebren les assembles plenàries i de les comissions de treball, i s’ha assegurat la part de l’edifici que està pendent de reformar. El crowfunding ha assolit amb escreix el seu objectiu: recaptar 70.000 euros, dels quals 30.000 aniran destinats a donar suport a les 67 persones que van ser detingudes durant la setmana de mobilitzacions, i les sis que ho han estat posteriorment, que han de fer front a grans despeses judicials.

    Foto: Daniella Querol

    Foto: Daniella Querol

    Reconstruir Can Vies és més que reconstruir un espai físic; és enfortir i avançar en un model de barri que s’autogestiona; és obrir noves complicitats, sumar persones, braços i idees al projecte. És un procés col·lectiu en que tothom compta, en el que més enllà de recuperar l’espai físic i fer front a despeses judicials antirepressives, es vol consolidar i estendre l’autoorganització a Sants.

    De l’experiència de resistència i reconstrucció de Can Vies se’n poden extreure alguns aprenentatges: d’una banda, la força de la solidaritat i la capacitat de defensa i resistència d’un model social i de contrapoder que s’enfronta a l’actual model dominant, institucional i capitalista. D’altra banda, el valor dels equipaments i serveis de gestió comunitària que permeten construir un espai de relacions, de resposta a necessitats i de creació comunal i propi.

    Aquests dies l’#EfecteCanVies ha passat de la ràbia, a la mobilització popular i a la construcció d’alternatives, al #ReconstruïmCanVies i al #EstenemAutogestió. Reconstruir Can Vies és reconstruir comunitat, és que la gent del barri decideixi quin barri vol, com el vol i el faci possible.

    Share Button
    Download PDF

    NO HI HA COMENTARIS

    Publica una resposta