Inici temes Desobediència El moviment d’insubmisos fiscals a Estats Units

El moviment d’insubmisos fiscals a Estats Units

 

*Text traducció de l’original de David Gross

A mitjan Abril, la gent dels voltants dels Estats Units s’esforça per completar la declaració d’impostos federals. Aquesta calamitat compartida ha creat una espècie de temporada de vacances invertida amb queixes sobre els tràmits i frustració cap a la burocràcia governamental reemplaçant la pau a la terra, la bona voluntat als homes de la Nativitat.

Però l’Abril passat, en una església de Berkeley, a Califòrnia, la gent entregava els impostos amb un somriure. Eren membres del Grup d’Objecció Fiscal de Califòrnia del Nord, i somreien perquè els seus xecs, amb una mitjana de més de 1.000 dòlars (més de 800 €) per cap, no estaven fets pel govern federal, sinó per vint-i-set grups locals com el Fideicomis de Terres Comunitàries de la badia de San Francisco, el Rebost de Menjar de Berkeley, el Taller Comunitari Biketopia, Oakland AutoSustentable Localment, Gent de la Comunitat Mèdica, i les Economies Sostenibles del Centre de Lleis.

Els diners provenien d’un fons alternatiu d’objectors fiscals a la guerra anomenada Fundació de Vida de la Gent un dels més d’una dotzena de fons d’aquest tipus als Estats Units. La cerimònia anual de concessió del Fons, a mitjan Abril, va reunir a representats de cadascun dels grups de destinataris, els quals van acceptar els xecs i breument van resumir el seu treball en benefici dels demés assistents.

El Fons de Vida del Poble (com la majoria d’aquests fons) accepta dipòsits d’objecció fiscal a la guerra dels diners que es neguen a pagar al govern. El fons manté els diners en les institucions financeres alternatives, com les cooperatives de crèdit i les inversions socialment responsables. Si el govern se les arregla per apoderar-se dels impostos resistits per l’objector, ell o ella poden reclamar els diners al Fons. Mentrestant, tot el rendiment de les inversions dels dipòsits es distribueixen a grups locals en les cerimònies anuals de concessió.

La redirecció d’impostos té una llarga història en l’objecció fiscal dels Estats Units. L’objector de l’impost de guerra dels Estats Units, Bill Ramsey, diu que li recorda al programa constructiu de Gandhi on el comandant del moviment de resistència índia va treballar per enfortir les institucions índies de base al mateix temps que intentava afeblir els imperialistes britànics:

/ La roda giratòria era el centre del programa constructiu de Gandhi.

La redirecció és la roda giratòria del moviment d’objecció fiscal. El programa constructiu és una acció positiva que construeix les estructures, sistemes i processos juntament amb el programa obstructiu de la confrontació directa o la no cooperació amb l’opressió. Quan redirigim els nostres impostos de guerra, invertim en projectes imaginatius i positius per a les nostres comunitats i per a tot el món. /

En un principi, aquesta redirecció era practicada per determinades persones i d’una manera ad hoc. Per exemple, en 1968 Irving Hogan, objector de l’impost de guerra, es va situar davant l’edifici federal de Sant Francisco i es va posar a repartir entre els transeünts aquells dòlars dels seus ingressos que anirien destinats als impostos federals. “Vull que aquests diners siguin utilitzats pel plaer dels homes i no per la seva destrucció” deia. “Pren: compra’t una cervesa”. Avui dia, aquesta redirecció acostuma a ser coordinada per grups locals o nacionals de resistència a l’impost de guerra.

taxprotesters

Alguns d’aquest grups, han utilitzat la redirecció per enfortir el moviment en contra la guerra. Un d’ells, va utilitzar els seus fons alternatius per crear una beca dirigida a aquells estudiants universitaris als qui se’ls havia negat finançament per part del govern degut a no voler inscriure’s per fer el servei militar. Un altre, va crear un préstec sense interessos a un grup de defensa legal que dóna suport a aquells insubmisos militars pendents de judici.

Les organitzacions tradicionals de caritat i ajuda també han estat receptores d’impostos redirigits. En el 2008, i degut a l’esforç nacional “Boicot a l’impost de guerra” van ser redirigits 325.000$ (uns 235.000€ aproximadament) en impostos federals del Tresor dels Estats Units a dues organitzacions: Un hospital a Nova Orleans per combatre les seqüeles del Katrina, i el Direct Aid Iraq (Ajuda Directa a Irak), amb la finalitat de proporcionar atenció mèdica a tots aquells refugiats de guerra dels Estats Units.

Els objectors fiscals a la guerra no només estan reorientant els seus diners. Molts opositors a l’impost de guerra dels Estats Units resisteixen deliberadament baixant els seus ingressos per sota del nivell en el qual s’aplica l’impost sobre la renda federal. Fan això perquè treballen menys hores per compte d’altri i per simplificar les seves vides per tal de poder viure amb menys diners. Aquests opositors no tenen una quantitat de l’impost sobre la renda per a redirigir però, en canvi, poden reorientar el seu temps. Un objector de baixos ingressos, Clare Hanrahan, va escriure: “Crec que la redirecció de temps i presència aporta una contribució personal i potent per al bé comú, un do en si mateix que té més dimensions que els diners sols. Torno a redirigir cada vegada que dono el meu temps i la meva energia per a recolzar un bon treball dins de la meva comunitat.”

En els últims anys s’han desenvolupat vincles entre els objectors de l’impost de guerra americans i els moviments de base o models “d’economia solidària” que, actualment, estan sent encapçalats pel moviment de “desobediència integral” a Espanya. El Comitè Nacional de Coordinació d’Objectors de l’Impost de Guerra (NWTRCC) va fer de “la desobediència econòmica” el tema de la seva última reunió nacional i, allà, va tenir intercanvis fructífers amb el grup de resistència al deute “Colpeja el deute!” que des d’aleshores ha incorporat un capítol: resistint “al deute tributari, en el seu Manual d’Operacions de “Resistents al deute”.

Quan Erica Weiland de la NWTRCC va pronunciar el discurs d’obertura en una recent conferència de “desobediència econòmica” a Eugene, Oregon, va dir:

/ Quan ens vam assabentar d’aquest treball a Espanya, per nosaltres estava clar que l’objecció fiscal era la desobediència econòmica, la negativa a cooperar en un sistema econòmic que es basa en la guerra, el militarisme i la perpetuació del patiment humà. També estava clar que una varietat de moviments que també practiquen la desobediència econòmica es van aliar amb nosaltres en aquesta lluita. Quan les persones es neguen a pagar els deutes als cobradors de deutes sense escrúpols, es resisteixen a l’execució hipotecària, a la creació de xarxes d’intercanvi que informen l’intercanvi com ingressos, a establir economies de regal que eviten les regulacions d’intercanvi de l’IRS, a organitzar cercles de préstecs per als prestataris de baixos ingressos, a aconsellar als estudiants de secundària sobre alternatives al servei militar, a ocupar cases abandonades, a organitzar campaments per a les persones que no tenen casa, més enllà de les regulacions burocràtiques i inhumanes, i a lluitar contra els terratinents i ocupadors corruptes. Estem participant en la desobediència econòmica. El sistema econòmic que vivim no està configurat per a recolzar-nos, per tant hem de retirar el nostre recolzament al sistema sempre que sigui factible. /

Els objectors fiscals de guerra dels Estats Units s’estan retirant de l’estat de guerra i del model econòmic que l’executa i es comprometen amb totes les seves forces i amb tots els seus recursos a la creació d’un sistema més just en el qual es pugui viure amb dignitat. En fer això, estan obrint el camí que condueix a aquest món millor que tots anhelem.

David Gross

David M. Gross, objector fiscal americà, és autor de 99 Tàctiques Reeixides de Campanyes de Resitencia a l’Impost

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Share Button
Download PDF

NO HI HA COMENTARIS

Publica una resposta