Inici temes Altra economia Les monedes, la creació de diner i la redistribució de la riquesa

Les monedes, la creació de diner i la redistribució de la riquesa

Anàlisi comparatiu del diner fiat, les criptomonedes i les monedes socials.

 

Presentació del concepte de creació de moneda

El coneixement del diner és un element clau per la comprensió de les economies actuals,i una base necessària per poder analitzar les desigualtats existents tant en les escales locals com evidentment a escala global.

Dintre d’això, un aspecte especialment fonamental és com es crea la moneda. Crear moneda implica repartir-la, una moneda no es pot entendre com creada si no pot entrar en circulació i per a que circuli ha d’arribar a mans d’alguna persona o grup amb possibilitat de gastar-se-la.

Segons com es representi el valor de la moneda, aquesta pot tenir algun cost o pot no tenir-ne com més endavant plantejaré en els diferents casos, però el que és important com a punt de partida és que donat que les anomenades democràcies són suposadament societats de drets i donat que la forma com s’accedeix a la moneda afecta els drets socials i econòmics, com es crea aquesta moneda i aquí afavoreix, és un assumpte que ens afecta a tots els éssers humans per més que ens hagin volgut fer creure que és un tema tècnic que s’ha de quedar només en mans d’especialistes.

Presentació dels tres tipus de moneda i breu recorregut

El diner fiat, es emès pels bancs centrals i els bancs privats sota la cobertura legal dels Estats a on pertanyen. Des del 1973 en que es va deixar enrere el patró or, el valor no està recolzat en res material, sinó que només en el preu que es paga per ella en el mercat monetari i evidentment en la confiança tot el que permet comprar.

Les monedes socials són mitjans d’intercanvi multirecíproc, és a dir, una evolució lògica del troc amb base comunitària. Han estat impulsades per organitzacions i col·lectius socials, que s’han anat posant en marxa en diferents formes des de fa més de 30 anys, tot i que també podem trobar exemples anteriors.

En aquest article ens centrarem en aquelles monedes socials en que el poder creador de moneda recau directament en els propis participants a través dels intercanvis econòmics, com poden ser els lets i els bancs de temps. El seu valor acostuma a estar vinculat a la moneda fiat del país on estan i no es compra ni es ven en mercats monetaris. És a dir per exemple 1 eco usat a Catalunya és = a 1 euro.

Les criptomonedes, són monedes digitals descentralitzades. Es posen en marxa quan el grup promotor penja a la xarxa i fa públic un programa informàtic que conté tota la informació necessària perquè a partir del seu ús des dels diversos ordinadors convertits en nodes, es vagi repartint i alhora es verifiquin les diverses transaccions econòmiques. La via d’aquesta verificació es la cadena de blocs (blockchain, a la que es pot accedir des de qualsevols d’aquests ordinadors i alhora fer-ho accessible a tothom a través e la xarxa)

La primera criptomoneda va ser bitcoin penjada a la xarxa a inicis del 2009 per una persona o grup anònim sota el pseudònim de satoshi. Després d’això el tal Satoshi va desaparèixer demostrant que no cal un node central per tirar endavant una criptomoneda. El valor d’aquestes criptomonedes depèn del que se’n pagui en mercats monetaris on conviuen amb monedes fiats (com l’Euro o el dólar).

Com es creen els diners en cadascun dels casos

Diner fiat

Un extracte del resum inicial que aporta el propi Banc d’Anglaterra en un document recent explica:

«En l’economia moderna, la major part dels diners prenen la forma de dipòsits bancaris. Però, com es creen aquests dipòsits bancaris és sovint incomprès: la principal forma és a través dels préstecs atorgats pels bancs comercials. Cada vegada que un banc fa un préstec, el que fa exactament és crear un dipòsit corresponent en el compte bancari del prestatari, i per tant crea nou diner.»

La realitat de com es creen els diners avui en dia difereix de la descripció que es troba en alguns textos d’Economia. Així doncs, tota creació de diner legal a la que accedeix la població sorgeix d’un banc privat i passa per la seva decisió. La major part d’aquesta creació de diner potser en un 97 %, es a través d’operacions de crèdit, mentre que la resta, és a través de pagaments que fan els propis bancs, dels interessos de dipòsits, de compra de patrimoni, pagament de serveis o inclús als seus propis treballadors.

Com veieu doncs, els bancs disposen d’ un immens privilegi eperquè concentren pels seus propis interessos la capacitat de crear diners. Cal observar a més, que aquest mecanisme de creació de diners mai no ha format part de cap decisió democràtica, ni de cap programa polític. Enlloc de prestar els estalvis del consumidors és a partir del crèdits que es creen els dipòsits, sent aquests dipòsits nova creació de diner.

En temps normals, el banc central no fixa la quantitat de diners en circulació, ni són els diners del banc central els què es multipliquen en més préstecs i dipòsits. Tot el sistema bancari i tot el poder econòmic, en les darreres dècades, ha fet el possible per amagar a la població aquesta informació i ha fet que s’ensenyessin a les universitats uns mecanismes, com el multiplicador bancari, que només eren una cortina de fum per mantenir inqüestionat el seu privilegi de la creació privada de diner.

Igualment, cal tenir en compte, – encara, que són massa perquè hi càpiguen en la nostra imaginació—, totes les conseqüències personals, socials, ecològiques i polítiques que aquest sistema bancari ha tingut tots aquests anys i continua tenint en l’actualitat.

Criptomonedes

En aquestes la creació de moneda funciona segons dues tendències principals. En el bitcoin i en la majoria de criptomonedes funciona per prova de treball, i va associada al que es diu “la mineria” es tracta de màquines cada vegada més potents que puguin desentrellar més ràpidament les formules matemàtiques que permetin crear nous “blocks”. Per fer-ho possible empreses i particulars inverteixen cada vegada més en tecnologies que al cap d’uns mesos es poden haver quedat obsoletes. Els miners guanyen els bitcoins que creen i els posen al mercat, això vol dir per tant que es una moneda que es crea de manera privada com la dels bancs centrals, però en canvi de manera descentralitzada, és a dir ningú pot decidir qui pot accedir a la creació de moneda i qui no.

Explicant com es creen els bitcoins es pot veure també que està pensada amb semblança a l’or, com una moneda escassa i valuosa, que no es corromp, la qual guanya valor a mida que passin els anys, sempre i quan la demanda segueixi creixent i topi amb l’escassetat de l’oferta.

El segon mecanisme que està augmentant la seva acceptació darrerament es la “prova de participació”. En aquest cas són les persones que ja tenen moneda les que poden accedir a més moneda si tenen el node operatiu de forma proporciona a les monedes que ja tinguin.

Així, les característiques de la moneda serà/son que es bona per estalviar . Aquesta, no genera una carrera tecnoindustrial, consumeixen molts menys recursos energètics i son els estalviadors els que la creen.

Lògicament aquest mecanisme no respon a la creació de les primeres unitats de moneda. Per a la primera fase es sol combinar al principi amb força de treball, o bé amb una pre-compra d’una part de les monedes, o bé, amb un repartiment segons unes regles determinades entre les persones que siguin més ràpides demanant les monedes abans de començar. En tots els casos els nodes fan un paper determinant pel manteniment de la cadena de blocs, ja que son els elements de la xarxa que assumeixen el paper de crear nous blocs i de validar les transaccions que es duen a terme.

Tampoc es pot dir que el procés de creació de criptomoneda sigui just o equitatiu. Ni tan sols en els pocs casos que s’han repartir sense cost a l’inici. El 75% dels nodes minaires està concentrat en 10 dels països més rics. I els nodes en els països més desfavorits són pràcticament inexistents.

Alhora en les economies del nord, existeix també una fractura digital que fa que només una petita part de la població pugui accedir a aquestes vies de creació de diner. D’aquesta manera, encara que sigui de forma més diversa i molt espontània, la riquesa criptominaire segueix fins ara la tendència de concentració de riquesa i de poder, del sistema actual.

Monedes socials

Un sistema de canvi local utilitza com a forma de creació de diner el crèdit, sense interessos, és a dir quan dues comptes fan el seu primer moviment, una de les dues queda en saldo positiu i l’altra en saldo negatiu. Aquesta saldo “vermell” no és cap deute, sinó que es la condició necessària per poder crear diner de forma descentralitzada com a moneda social.

A tall d’exemple, un partícip d’aquest sistema econòmic realitza una activitat de cangur, feina que és retribuïda, generant saldo positiu en el seu compte; un cop disposa d’aquest saldo, el pot gastar comprant els serveis de fusteria d’un altre partícip del sistema, a qui pagarà amb aquest saldo positiu. Els saldos en els comptes actuen com a moneda. Totes les transaccions econòmiques queden recollides en una localització a Internet oberta als partícips del sistema, de manera que és transparent als participants. Aquest sistema monetari també es pot anomenar mutualista per ser-ne beneficiaris de la xarxa els mateixos que hi participen .

LETS

Una variant d’aquestes sistemes, seria creació de diner, a través de crèdits sense interessos a projectes productius. En aquests casos als projectes productius se’ls donaria una capacitat de generar saldo negatiu en proporció al que necessitin per completar el cicle econòmic de forma que cada cop que els seus clients els paguin la feina feta, el saldo queda a 0 i pot tornar a començar de nou. Aquest funcionament permet una dinàmica bastant descentralitzada sense deixar de tenir una visió comunitària enfocada al bé comú.

En tots aquests casos els garants de la moneda són la comunitat que hi ha al darrera, que sol decidir de forma participativa, les regles bàsiques de funcionament d’aquest sistema monetari. Entre elles hi ha també la possibilitat que hi hagi un grau de creació de moneda des del comú que es pot generar per remunerar determinades tasques o serveis que siguin necessàries per la comunitat. Els saldos positius d’altres comptes es crearien a partir d’un saldo negatiu acceptat col·lectivament en el compte comú.

Més reflexions i algunes conclusions

El sistema monetari evidentment no és suficient per a què tothom pugui accedir als recursos bàsics,altres elements fonamentals és que aquest recursos siguin accessibles, que es produeixin, que es distribueixin i que no es malmetin. Però en el món d’avui sí que n’és una condició necessària, és a dir, sense un sistema monetari equilibrat que afavoreixi l’accés a les necessitats reals, els altres esforços que es puguin fer no podran arribar a bon terme.

Per construir sistemes monetaris que contribueixin a generar equitat en lloc de desigualtats hi ha molt de camí a recórrer. En primer lloc el diner oficial, que n’hi haurà mentre hi hagin estats, hauria de transformar-se radicalment per deixar de ser un privilegi bancari i convertir-se en un bé comú; creant-se sense interessos amb alguna semblança a com es fa en les monedes socials. Això a curt termini és gairebé impossible que succeeixi en el marc de l’ordre l’existent perquè les elits que mantenen i controlen el privilegi de creació de diner no ho permetran. Així doncs en el marc de la revolució integral i també com molts col·lectius i comunitats d’arreu del món optem per construir d’altres sistemes monetaris que vagin agafant espai per a que algun dia, aviat, puguin ser un element estratègic de nous models de societat que sí que assumeixin una justa gestió de la riquesa que aquesta societat produeix.

Tot i així, no hem de deixar de seguir estenent la difusió i conscienciació sobre aquest funcionament tant injust del sistema monetari, només així algun dia els aires de canvi tindran tanta força que no es puguin parar. Un sistema monetari que sigui realment públic en el sentit de bé comú, ha de ser equitatiu en el seu repartiment i facilitar que els intercanvis de moneda flueixin per cobrir tot allò que els que hi participen veuen necessari. Així, si hi ha tasques per la comunitat que es veuen necessàries però no es fan voluntàriament, la moneda ha de facilitar que algú les pugui realitzar. Si es considera que tothom ha de tenir els mínims per viure coberts, es poden establir mecanismes de renta mínima que ho facin possible.

Si per a complir les necessitats bàsiques cal crear diner, es crea, i si per evitar que aquesta creació de moneda acabi fent pujar els preus, cal fixar-los, es poden fixar, com també es pot decidir recollir més diners per fer-los desaparèixer dels sectors que més en tenen, i tot això es pot decidir de forma participativa.

Aquests plantejaments, és clar, s’oposen frontalment als del BCE, que obliga a mantenir regles, com les següents: els propis estats han de pagar als bancs centrals i bancs privats amb interessos tot el crèdit al que accedeixin, i a més quan els bancs privats fan fallida pels seus excessos, n’han de ser responsables assumint amb diners provinents d’impostos, els forats deixats per aquests bancs. Per més que siguin només saldos comptables que els bancs centrals tenen molts altres mecanismes per ajustar diferents de carregar-ho sobre els serveis públics; el BCE obliga amb les seves regles a fer pesar sobre les economies dels Estats, les fallides bancàries.

BCE

Caldrà aprofundir en una altra ocasió en els interessos que mouen al BCE a collar com ho fa als pressupostos estatals, però bé, per molts lectors segurament no és cap secret, doncs s’ha patit també d’altres actors com el FMI, arreu del món. Es senzillament l’anomenada agenda neoliberal que permet privatitzar tant com es pugui per maximitzar el benefici i al cap i a la fi el seu poder, sobre les persones, per part de les corporacions.

D’altra banda, mentrestant, en els sistemes monetaris multidimensional que anem construint em sembla important que reconeguem el paper de les criptomonedes en contribuir d’alliberar-nos del control dels principals poders econòmics mundials. Tot i les seves limitacions i no ser d’entrada gaire favorables per a redistribuir els recursos, almenys en com s’han impulsat fins ara, poden ser-nos molt útils pels intercanvis econòmics a llarga distància i en general allà on no hi puguem arribar amb les monedes socials.

És a dir podem generar una bona complementarietat entre criptomonedes i monedes socials per la transició revolucionària que anem realitzant. Mentre que les criptomonedes ens ajuden a ser lliures del control estatal i supraestatal, les monedes socials generen pràctiques de millora en la producció de recursos i en la seva redistribució.

Tot i que té moltes altres funcions, l’objectiu primari d’un sistema monetari ha de ser facilitar que els productes (siguin béns, serveis o tasques públiques) es puguin pagar de manera que les necessitats dels participants puguin ser cobertes i alhora l’activitat productiva recompensada. Quan hi ha gent que es mor de gana i alhora tones d’aliments que es tiren; quan hi ha milions de cases buides i alhora milers de persones sense casa; quan hi ha gent que viu del rendiment del diner que fa el diner i gent que treballa sense descans per pagar deutes…. és que el sistema monetari no compleix la funció que se li suposaria.

Penso que tots els éssers humans compromesos amb la revolució integral o amb qualsevol proposta de transformació social que pretengui reconstruir relacions econòmiques justes en aquest planeta, hem de ser conscients del paper clau que té el sistema monetari en les nostres vides, i assumir la responsabilitat de conscienciar, reconstruir i retornar-lo a la funció que hauria de fer per a facilitar les relacions recíproques entre nosaltres.

Enric Duran

Scan to Donate Bitcoin
Like this? Donate Bitcoin to at:
Bitcoin 19s2Np37qdX6cjSzkxpW514pgYvYjqnJU
Donate
Share Button
Download PDF

NO HI HA COMENTARIS

Publica una resposta