Inici Localització Amèrica central Tradició i Revolució a Cherán K’eri

Tradició i Revolució a Cherán K’eri

Celebrant tres anys d'autonomia

El passat 15 d’abril el poble de Cherán K´eri va celebrar el tercer aniversari del seu aixecament popular contra el narco-estat, i en conseqüència, l’inici del seu procés d’autonomia al marge del sistema de partits polítics. Aquests tres anys ens poden donar una perspectiva per analitzar en quin punt es troba el moviment, i també els reptes que ha de afrontar a curt i mig termini.


Nació P´urhépecha: Identitat i Territori

El poble P´urhépecha té una llarga tradició combativa. Van ser la frontera del nord amb la que topava l’expansió de l’imperi Asteca i mai foren conquerits por aquest ni per cap altre imperi, fins a l’arribada dels colonitzadors castellans. Potser per aquesta raó la seva llengua, P´urhépecha, no guarda cap relació etimològica demostrada amb les altres.

Els P´urhépecha xeranesos, en exercici del seu dret legítim a la defensa de la vida, s’identifiquen amb la bandera P´urhépecha i el lema “Juchari Uinapekua” (La Nostra Força), símbols forjats en anteriors moments de lluita i autonomia. Aquesta bandera és un homenatge als caiguts del 17 de novembre de 1979 i representa l’organització i lluita dels pobles contra les noves formes de domini i explotació que constantment agredeixen a les comunitats indígenes.

15 d’abril de 2011

 DSC_0053

Cherán és un municipi de majoria P´urhépecha, de quasi vint mil habitants, dins de l’estat de Michoacán d’Ocampo, Mèxic. Durant la passada dècada aquesta població va patir un espoli indiscriminat dels seus bens naturals, fins el punt que de les 22 mil hectàrees de bosc del territori, més d’una tercera part es troben afectades o completament devastades. Els narco, les màfies trasnacionals de la fusta, mercenaris armats i pirates a la recerca del diner fàcil, plegats i en connivència amb els partits polítics de qualsevol signe i amb tota la jerarquia administrativa, incloent les policies federal i municipal, formen l’organització criminal a la que s’enfronten els xeranesos i a la que senzillament identifiquen com a “los malos”.

El 15 de abril del 2011, de matinada, un grup de dones van encapçalar el moviment, armades amb pals i pedres, disposades a frenar la tala clandestina del bosc comunal. La línia vermella que havien creuat “los malos”, era el fet d’haver-se acostat a l’ull d’aigua conegut com “La Cofradía”, amenaçant l’abastiment d’aigua, i en conseqüència el desenvolupament de la vida. La pèrdua de la deu, un lloc sagrat pels habitants de la regió, representa també una amputació de la seva identitat cultural.

De les fogueres al reconeixement

L’aixecament va tenir èxit i a les poques hores es va produir una resposta massiva en la que es va implicar tot el poble. Després de la crida a repic de campanes, van capturar un grup de mercenaris ‘talamontes’ i van retenir-los a l’interior de l’Iglesia de El Calvario durant una setmana.

Van posar barricades en cada una de les quatre entrades del poble i s’hi van atrinxerar en un auto-setge de més de nou mesos que els va portar a ignorar les eleccions constitucionals del 13 de novembre de 2011, i a forcar una resolució del Tribunal Electoral, en la que es determina que Cherán pot elegir el seu ajuntament sense intervenció dels partits polítics segons el sistema d’“usos y costumbres”, en el que la figura tradicional del Concejo Mayor substitueix la presidència municipal.

Quatre primeres fogueres s’encenen a les barricades a les entrades de Chéran i en fer-se fosc es reprodueixen en dues-centes cantonades. Al voltant del foc es reuneixen els veïns per autodefensar-se, conviure i reconstruir recordant: ¿Com era el govern abans dels partits polítics? Abans de que estiguéssim partits; com diuen els comuners “els partits et parteixen i venen a dividir i enfrontar a les persones”. Al voltant del foc, en cada una de les cantonades de Chéran, el poble es tornava a trobar amb el poble i tornaven a decidir sobre les qüestions quotidianes dels quatre barris. És aleshores que apareix la necessitat de recuperar les formes tradicionals d’autogovern i d’autodefensa: el Concejo Mayor i la Ronda Comunitaria.

El 30 de novembre el Congrés de Michoacán va nomenar formalment el Concejo Mayor, prèviament escollit en assemblees comunitàries pels habitants, que va assumir el govern del municipi a principis de 2012. En aquell moment va ser quan la comunitat va decidir expulsar, no tant sols al crim organitzat, sinó també a elements de la policia ministerial, als representants de la PGJE i, amb ells, a tota forma d’organització política partidista.

El govern comunal de Cherán K’eri

L’estructura d’ autogovern de Cherán K´eri es composa de sis consells (concejos) operatius, un per a cada àrea, més el “Concejo Mayor”.

Diagrama Cherán

Aquest, “Concejo Mayor”, està integrat per 12 membres, tres representants per a cada un dels quatre barris, son els que porten la paraula dels habitants del seu barri, expressant els seus interessos, necesitats, situacions, dificultats i assumptes de govern fonamentals per a la comunitat. (…) els “k’eri jáŋaskaticha” són els portaveus i representants dels “ireticha”, autoritats morals i també mandataris directes de la màxima autoritat comunitària, que és l’assemblea de la comunitat.

Els Principis del Bon Govern a Cherán sota el sistema d’usos i costums es pot resumir en els punts següents (amb les limitacions de contingut i significat que comporta el no estar expressats en la llengua originaria):

  • Principi de col·lectivitat.

  • Partint de la premissa de humilitat.

  • Consulta constant davant la pressa de decisions.

  • Saber escoltar.

  • Sessions permanents.

  • Informes oportuns.

  • Respectar els acords presos i fer-los respectar

  • La Ronda Comunitària és històrica, legítima, legal i cultural

Dia a dia es fa patent a Mèxic la corrupció i les extorsions que realitzen les diferents corporacions policials, és per això que una de las primeres accions portades a terme en el procés d’autodefensa de Cherán va ser l’expulsió de tota mena de cossos policials aliens, i la recuperació de las armes per a la nova policia que sí que anava a defensar el poble i el bosc: “La Ronda Comunitària.”

El concepte de Ronda prove de l’acció de rondar que per a les comunitats indígenes és familiar i quotidià perquè de per sí s’organitzen d’aquesta forma per a defensar la seva família, el seu patrimoni, la comunitat, bens naturals i identitat. En altres paraules, “policia és la que posa el govern, la ronda sorgeix del poble”.

“Com que el problema de la inseguretat és un tema que ens afecta a tots i a totes, comuneres i comuners, en tots els nivells administratius territorials i en totes les classes, les possibles solucions proposades no tenen aplicació generalitzada. Es tracta de desenvolupar mecanismes endògens per a aconseguir protegir la població i combatre la influencia i reclutament dels grups del crim organitzat.”

“L’anterior és una cosa que hem entès perfectament en el moment en que hem vist amenaçats els nostres boscos i la integritat dels habitants. D’aquí ve que tant punt el moviment social va començar, la gent s’adonés que per a poder garantir la seguretat havíem d’organitzar-nos a l’interior de la comunitat, desterrant els cossos policials que estaven associats fraudulentament amb els grups dels que buscàvem de protegir-nos.”

La foguera 15

Un consens entre els habitants de Cherán son els avenços assolits en dues de les demandes que es van convertir en lema del moviment: Per la seguretat, la justícia i la restauració del teritori. Actualment a Cherán hi ha més seguretat gracies a les rondes comunitàries i s’està començant a restaurar el territori amb treballs col·lectius de reforestació. Però en el Barri Parhikutini la foguera número 15 continua encesa tres anys després del l’aixecament per recordar que no s’ha fet justícia, i que no hi ha responsables pels 21 morts i els 4 desapareguts. Els comuners de la foguera 15, continuen cremant llenya per donar continuïtat a l’essencia del moviment.

Reflexions i aprenentatges de l’experiència del poble de Cherán K’eri

Des d’un punt de vista revolucionari una de les coses que més criden l’atenció del moviment de Cherán és el rebuig total als partits polítics, que identifiquen com part del problema i còmplices de “los malos”. És interessant remarcar que, en aquest context, el debat ja no està centrat en quin partit governa sinó en cóm governar-se sense partit. Això permet recuperar la identitat comunitària de comuner o comunera en front de la identitat individual de ciutadana o ciutadà.

És en aquest moment en el que Cherán es converteix en un pel en el plat pels sistemes de partits polítics. Una de las coses que podem aprendre del moviment de Cherán és que quan la realitat sobrepassa la legalitat, el real és legitim. Quan un poble s’organitza i està unit pot exercir la seva autonomia i posar damunt de la taula, a través de la pràctica, el que és ben sabut: existeix el dret a l’autodeterminació dels pobles i aquests, tenen la capacitat d’autogovernar-se en base a la comunalitat.

Lluny de mitificar aquestes experiencies, podem ser capaços de veure-hi més enllà comprenent el cas de Cherán com el que és, un grup de persones fent esforços conscients i constants per lluitar contra les agressions externes, i també, contra les seves pròpies contradiccions i dificultats, que són les mateixes amb les que es troben totes aquelles que s’atreveixen a autoorganitzar-se: ¿cóm garantir l’horitzontalitat i la transparència amb seguretat? ¿cóm incloure a les minories en la pressa de decisions? ¿cóm prioritzar el que és col·lectiu des de cada individuu en los espais de decisió comuns? ¿cóm exercim l’autodefensa?… i molts altres aprenentatges que mai iniciaríem si no hi hagués qui s’atrevís a posar-los en pràctica i compartir-los amb dignitat i humilitat.

El major repte que present en l’horitzó el poble de Cherán, i que podria posar en risc el seu autogovern, son les eleccions municipals que es celebraran en l’estat de Michoacán el proper estiu de 2015. Els partits polítics continuen conspirat a l’ombra per acabar amb el moviment i faran tot el possible per tal de calumniar, confondre i dividir i, si cal, poden recórrer a la ja coneguda compra de vots. Serà llavors temps d’analitzar cóm ha enfrontat el moviment aquest repte i veure si podrem celebrar uns altres tres anys d’autonomia, independentment del reconeixement institucional.

Les experiències d’autonomia dels pobles originaris, ens mostren camins cap altres formes de convivència humana i, mirant més enllà, cap a noves formes de sobirania popular. Des de l’òrbita d’un pensament occidental eurocèntric, s’han de fer encara molts esforços de humilitat, i repensar tot el que cal aprendre d’Amèrica Llatina en general i dels pobles originaris en particular.

in/docu/mentadas

Enllaços/Fonts

1- Cita del pla de desenvolupament de Cherán 2012-2015

2- Amb cites de l’article:

3- Cita del pla de desenvolupament de Cherán 2012-2015 [link al pdf]

4- Conveni 169 de la OIT, sobre el Dret a l’Autodeterminació dels Pobles:

5- La Ronda Comunitària (Policía Comunitària)

 

Share Button
Download PDF

NO HI HA COMENTARIS

Publica una resposta